dimecres, 8 de febrer del 2012

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA D'OSSERA

Assolíem la visió d’Ossera, d’aturonat a 1 250 metres d’altitud, a l'interfluvi de la vall d'Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte. Aquest antic poble està integrat avui al municipi de la Vansa i Fórnols.

El topònim faria referència per alguns al caràcter amagat i recondit de l’indret, altres defensen la seva procedència del llatí ‘hordeum’, ordi.

Li hauria agradat particularment d’acompanyar-nos en aquesta ocasió a l’Antonio Mora Vergés; ens havia explicat la seva relació professional i d’amistat amb els membres d’una família que en son originaris.

Quantes petites històries – que formen la història recent d’aquest indrets – descansen hores d’ara en fossars llunyans, al Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat,... ?.

Del passat , que deixava la població quasi deshabitada als anys 50 del segle XX , en resta l’església parroquial dedicada a Sant Quirze i Santa Julita , de la que en té cura - segons dades del Bisbat - Mossèn Ramon Anglerill Vilar ; Nascut a Olvan [ El Berguedà Jussà ] , el 10 de gener de 1938, que rebé els ordres sagrats l’any 1962.

De l’edifici religiós, qualificat pel que fa a l’estil ‘d’obra popular’, poca cosa a dir : datat en els segles XVII – XIX , amb contraforts laterals, està literalment enganxat per la part posterior a un altre edifici, i únicament la façana coronada per un campanar de dos ulls desiguals ens evoca la seva destinació.


A l'interior s'hi conserva el retaule de Sant Martí en estil gòtic. En els dies foscos que seguien al execrable crim de sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco ,   els veïns el van amagar. 

Ha estat restaurat i  ressituat a l'altar major. Manquen l'arquitectura i els ornaments originals del retaule.




L'Ester Gonzalez Vidal, el retratava parcialment pel forat del pany.  Ens agradarà rebre'n imatges del interior a l'email castellardiari@gal.com 



El present d’Ossera en termes històrics, és foc nou.

En el record restarà per sempre que foren les dones d'Ossera, de les darreres – sinó les darreres - en abandonar la venda ambulant per l'Urgellet de productes com la trementina i l'oli d'avet.

Més enllà de fer esment del castell d'Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l'infeudà a Galceran de Pinós, ens agradaria tenir amb nosaltres al company enyorat de l’Antonio Mora Vergés. Sens dubte així, sabríem una mica de la oblidada història d’aquest bell indret-

Com sempre, tant pel que fa als Goigs – si existeixen – com a completar la historia d’Ossera, us deixem el nostre e.mail  castellardiari@gmail.com , coneixercataunya.com


Ossera és per a mi una assignatura definitivament pendent, vaig tenir el goig de compartir feina i amistat amb el Pere Tarrés Picart, fill d’aquest poble, a qui havia ensenyat les “muntanyes “ de Tarragona – les meves - , i que tot gaudint d’un “ civil " a l’Estanc de Prades, em deia que allà on ell havia nascut, a Ossera si que n’hi havia de muntanyes, i que quan fos possible m’hi portaria.  El Senyor, el que marca el nostres dies a la terra, se’l enduia, i sense la seva companyia, s’esvaïa per a mi, l’interès per les seves MUNTANYES  amb majúscula.


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/esglesia-parroquial-de-sant-quirze-i.html

Que sant Quirze i santa Julita elevin a l'Altíssim la pregària dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya , perquè s'acabi amb el " virus de Castilla "  la  "contribució"  d'aquest dissortat reialme a la resta del món, i perquè el mal nascut ,  el Notari indigne i els que li fan costat, responguin davant de la Justícia, i es retornin els bens a qui li pertanyen. Amén 


A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI GRÀCIA. 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern