El topònim faria referència per alguns al caràcter amagat i recondit de l’indret, altres defensen la seva procedència del llatí ‘hordeum’, ordi.
Li hauria agradat particularment d’acompanyar-nos en aquesta ocasió a l’Antonio Mora Vergés; ens havia explicat la seva relació professional i d’amistat amb els membres d’una família que en son originaris.
Quantes petites històries – que formen la història recent d’aquest indrets – descansen hores d’ara en fossars llunyans, al Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat,... ?.
Del passat , que deixava la població quasi deshabitada als anys 50 del segle XX , en resta l’església parroquial dedicada a Sant Quirze i Santa Julita , de la que en té cura - segons dades del Bisbat - Mossèn Ramon Anglerill Vilar ; Nascut a Olvan [ El Berguedà Jussà ] , el 10 de gener de 1938, que rebé els ordres sagrats l’any 1962.
De l’edifici religiós, qualificat pel que fa a l’estil ‘d’obra popular’, poca cosa a dir : datat en els segles XVII – XIX , amb contraforts laterals, està literalment enganxat per la part posterior a un altre edifici, i únicament la façana coronada per un campanar de dos ulls desiguals ens evoca la seva destinació.
A l'interior s'hi conserva el retaule de Sant Martí en estil gòtic. En els dies foscos que seguien al execrable crim de sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco , els veïns el van amagar.
L'Ester Gonzalez Vidal, el retratava parcialment pel forat del pany. Ens agradarà rebre'n imatges del interior a l'email castellardiari@gal.com
El present d’Ossera en termes històrics, és foc nou.
En el record restarà per sempre que foren les dones d'Ossera, de les darreres – sinó les darreres - en abandonar la venda ambulant per l'Urgellet de productes com la trementina i l'oli d'avet.
Més enllà de fer esment del castell d'Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l'infeudà a Galceran de Pinós, ens agradaria tenir amb nosaltres al company enyorat de l’Antonio Mora Vergés. Sens dubte així, sabríem una mica de la oblidada història d’aquest bell indret-
Com sempre, tant pel que fa als Goigs – si existeixen – com a completar la historia d’Ossera, us deixem el nostre e.mail castellardiari@gmail.com , coneixercataunya.com
Ossera és per a mi una assignatura definitivament pendent, vaig tenir el goig de compartir feina i amistat amb el Pere Tarrés Picart, fill d’aquest poble, a qui havia ensenyat les “muntanyes “ de Tarragona – les meves - , i que tot gaudint d’un “ civil "” a l’Estanc de Prades, em deia que allà on ell havia nascut, a Ossera si que n’hi havia de muntanyes, i que quan fos possible m’hi portaria. El Senyor, el que marca el nostres dies a la terra, se’l enduia, i sense la seva companyia, s’esvaïa per a mi, l’interès per les seves MUNTANYES amb majúscula.
Que sant Quirze i santa Julita elevin a l'Altíssim la pregària dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya , perquè s'acabi amb el " virus de Castilla " la "contribució" d'aquest dissortat reialme a la resta del món, i perquè el mal nascut , el Notari indigne i els que li fan costat, responguin davant de la Justícia, i es retornin els bens a qui li pertanyen. Amén
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada