Residia a Caldes per raons de salut, i sembla que en el trànsit d’anar i tornar de Barcelona, l’estètica de cementiri de Sentmenat, li va cridar tan l’atenció, que va demanar esser enterrat aquí quan arribes la seva hora.
Imagino que en aquella època, l’indret s’assemblava més a la descripció que el Joan Oliver i Sellarès – Pere Quart- en fa al seu poema ‘CORRANDES D'EXILI’ :
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Perdíem no tant sols un músic genial, sinó clarament un enamorat de Catalunya, més que un amic, i en aquesta Pàtria tant petita, això últim esdevé tràgic.
Us deixo alguns enllaços bàsics :
http://blogs.lavanguardia.com/hemeroteca/2010/10/18/la-repentina-muerte-de-gato-perez/
http://www.rockola.fm/artista/gato-perez
http://tu.tv/videos/gato-perez-mayo1990
No us serà fàcil accedir al cementiri de Sentmenat; i el desballestament sistemàtic d’instal•lacions d’aquesta mena, ho complicarà si és possible encara més. Demaneu els horaris a l’Ajuntament de la Vila.
Descansa en un nínxol senzill, quasi anònim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada