diumenge, 8 d’abril del 2012

TORRE DEL CASTELL DE CRUILLES. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

Rebia una crònica de l’Enric Sànchez-Cid , en la que ens explica la seva estada per les terres del Empordà jussà, i la visita a Cruïlles - topònim que hom pensa fa referència a que era aquest un lloc on s’encreuaven els camins - ; adjunta la fotografia de la torre romànica, de planta circular , del que fou castell termenal, que presenta una forma o secció amb marcada tendència troncocònica ja que el seu diàmetre es redueix a mesura que guanya altura. Té una alçada d’uns 25 metres.


La torre (segles XI-XII) es troba actualment aïllada al punt més alt del poble, al bell mig de la plaça.

Cruïlles és el solar del llinatge feudal d’aquest cognom al qual pertangué el seu castell; el primer personatge documentat amb aquest apel•latiu és Humbert de Cruïlles (any 1136); és, però, molt possible que el primer antecessor conegut sigui Gilabert, qui feu testamentl’any 1035 (el patronímic Gilabert serà molt corrent entre les diferents branques posteriors eixides de la línia troncal del llinatge).

Vers el 1249 Gilabert (IV) de Cruïlles es casà amb Guillema de Peratallada, hereva del seu germà Ponç de Peratallada, d’aquesta manera s’adjuntaren els dominis dels casals Cruïlles i Peratallada que arribaren a posseir territoris des del mar al cim de les Gaverres. Els Cruïlles-Peratallada tingueren la seva residència habitual al castell de Peratallada. El llinatge donà al país personatges molt notables; guerrers, almiralls, homes d’església, diplomàtics,... .

Cruïlles esdevingué vila reial el 1442 i obtingué el privilegi de "carrer de Barcelona"; al segle XVII era cap d’una batllia reial.


Acompanya un mapa aixecat a mà, per facilitar la localització d’aquest encisador indret.