dissabte, 17 d’octubre del 2020

EL MOLI D’EN RIERA I LA TORRE. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Havia fet recerca d’alguns dels molins del Congost al terme de Balenyà, al de Centelles, al de la Garriga,.., i tenia clar que albirava NOMÉS la punta del iceberg d’aquesta mena d’infraestructures preindustrials, als que ens agrada el Patrimoni Històric,  i fem recerca a Catalunya, tenim SEMPRE la sensació de que la feina és molta i els obrers pocs, i que el Senyor  sembla que no està per enviar-ne més.  És del tot cert que aquesta mena de coses no agraden als Partits de l’Eix del Mal, ni a bona part dels seus “seguidors”, tant, tant, com que MAI he tingut cap problema en els meus treballs de recerca.

La documentació més antiga sobre el molí d'en Riera la trobem en els fogatges de 1497 i 1515, on apareix "Jaume riera moliner" , i més endavant "En Riera" (1553)



L’edifici del molí, és una construcció en forma de L, de planta i pis i amb una coberta a doble vessant. La tècnica constructiva emprada és de carreus, de dimensions mitjanes de pedra sorrenca i de riera, i amb carreus de dimensions més grans per reforçar les cantonades.

L'estructura de les obertures és simètrica, presentant un finestral gòtic tapiat, en una de les parets lateral.

Al costat d'aquest edifici, en trobem un altre de dimensions més grans, conegut com la Torre, de planta rectangular format per una planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. La porta principal està adovellada, i les obertures també presenten una estructura simètrica, de finestres petites i llindes de diferents mides.





Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats CATALANES, sortiu a conèixer Catalunya.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/in-memoriam-dels-molins-hidraulics-del.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/08/el-moli-hidraulic-de-lylla-i-el-seu.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-del.html

Trobava fotografies en els s’aprecia que els cabal del Congost a l’alçada de la Garriga, no era gens menyspreable.

 




Tots plegats, pel que fa a la natura, hem fet – deixeu-meu dir de forma planera – un pa com unes hòsties.