El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies de l’església parroquial de Guils
de Cerdanya, advocada al protomàrtir Sant Esteve, de la que el Jordi Bolòs i Masclans , la Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost
del 1992) , i l’ Enric Ventosa i Serra , n’escriuen a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0714801.xml
Edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i a
ponent per un gran campanar de cadireta de tres ulls; presenta una notable
decoració a l’absis i a la façana de migjorn, que és presidida per una solemne
portalada d’arquivoltes esculpides amb columnes i capitells. És una església
important per la seva estructura i ornamentació, com ho devia ésser la
d’Enveig, segons els vestigis que en resten, de factura semblant.
A la part baixa de l’absis i de la façana meridional, a manera de sòcol, hi
ha uns grans carreus que arriben a fer fins a 1, 20 m de llarg; les dimensions
dels carreus disminueixen parets amunt, amb mides d’uns 35 × 55 cm, i més
petites encara a les filades de la part superior, amb tendència a les formes
properes al quadrat. Els carreus són ben treballats i les juntes, bastant
amples, són reomplertes amb falques de pissarra i morter de calç.
La riquesa compositiva de l’absis es manifesta en la decoració de la finestra
central i també en el cos de l’absis, que és dividit en cinc sectors separats
per dues pilastres i dues mitges columnes amb capitells esculturats; la part
superior presenta un fris de dents de serra i una cornisa bisellada suportada
per mènsules amb motius ornamentals, tres en cada sector lateral i només una al
central. Interiorment l’absis presenta volta apuntada, i a l’exterior és cobert
amb l’habitual enllosat cònic.
A la façana meridional, una junta vertical de dalt a baix i un lleuger
canvi d’alineació en aquest punt semblen indicar una interrupció del procés
constructiu, interrupció que no queda tan clara al mur de tramuntana. Aquesta
façana de migdia és resseguida, sota la cornisa, per un fris de mènsules
esculpides. El cos de la portalada forma un bloc afegit a la façana, coronat a
la part superior per un guardapols horitzontal amb un petit fris de mènsules;
al centre d’aquest cos s’obre la portada amb successives arquivoltes i
ornamentació esculpida.
Es conserven dues de les finestres primitives a l’absis i una a la façana
de ponent. La finestra central de l’absis és composta de dues arcades decorades
i un arc prim que cobreix l’extradós de les sis dovelles de l’arquivolta
exterior.
La segona finestra de l’absis mira al sud-est; és d’una sola esqueixada,
l’arc de sis dovelles extradossades per un arquet de pedres primes i revestit
interiorment per un arquet de tres peces amb el frontal estriat.
El frontispici tenia originàriament una finestra de doble esqueixada i un
arc format de sis dovelles, que posteriorment hom va esbadocar per donar-li
forma d’ull de bou. Ara està en part refeta però amb poca traça.
La nau és coberta per una volta apuntada i arrebossada per sota.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada.2010. Vista interior de l'església.
 |
L’espadanya també va ser eixamplada fins a ocupar tota l’amplada del frontal,
ja que resten vestigis que indiquen que en un principi era més estreta.
Els arcs tòrics són independents de la resta de la portalada, estan
simplement sobreposats i manca el més exterior.
Hi ha indicis que aquesta portalada havia estat resguardada per un porxo
amb cartel·les, de les quals se’n conserven tres encara a la façana. Un segon
porxo ha deixat senyals als encaixos que es feren al guardapols de la portalada
per sustentar els cabirons.
A la part alta de la façana corre un petit fris rectangular amb una cornisa
bisellada al damunt, suportat per mènsules esculpides.
En època tardana es va afegir a l’edifici, que cal considerar com una obra
pròpia del segle XII, una capella a cada costat de la nau, i més tard la
sagristia, que amaga gairebé un terç de l’absis
El Museo del Prado, a Madrid – com a botí de guerra ? - conserva un frontal procedent de Sant Esteve
de Guils. Presenta la imatge de Crist assegut en Majestat al mig del frontal i
voltat dels símbols dels evangelistes.
Dues escenes il·lustren la vida de sant Esteve, patró de l’església. La
primera a mà esquerra representa tres jueus que lapiden el sant, el qual es
recolza sobre la banda que separa els compartiments. La segona escena a mà
dreta, en el requadre simètric, representa l’enterrament de sant Esteve, portat
per dos personatges en presència de sis més, que assisteixen a la sepultura.
Cadascuna de les escenes és acompanyada per les llegendes explicatives
següents: LAPIDABANT STEFANVS i SEPELIEBANT STEFANVS. En els dos compartiments
inferiors, dues parelles d’apòstols conversen, asseguts. Els historiadors
opinen que l’anstependi, a desgrat del seu arcaisme, correspon al corrent
bizantí de mitjan segle XIII.
En aquesta església es conservava una talla de la Mare de Déu que
desaparegué l’any 1936; és coneguda només per una fotografia de l’Arxiu Mas,
que reproduïm en el llibre Les Verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent,
pàg. 105.
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1507#tgv
La Mare, asseguda sobre un tron, fa 71 cm d’alçada. Les columnes del tron,
acanalades, acaben amb una mena de poma llisa. La càtedra forma una caixa per
posar-hi relíquies, segons la descripció de J. Martí (1927, pàg. 25).
Vesteix túnica i mantell, obert per davant, que penja recte fins als peus,
sense formar plecs. La túnica forma plecs petits i simètrics entre els peus. EI
cap de la Mare sembla refet. El Fill, que ha perdut el cap, és assegut sobre el
genoll esquerre de la Mare. Beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra aguanta el
Llibre. La Mare de Déu de Guils fou objecte de deixes a partir del segle XIV.
Poseu la Cerdanya a la vostra agenda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada