El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l'església d’Ordèn, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, al
terme de Bellver de Cerdanya, de la que en diu l’ Enric Ventosa i Serra, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401l.xml
Església petita i proporcionalment molt alta, formada per una nau i un
absis semicircular, de la mateixa amplada, unit a la nau per una mena d’arc
toral que fa d’arc triomfal. Té afegida una petita sagristia. És de paredat
ordinari, amb pedra rústega. Presenta una porta de punt rodó a migdia, amb
l’arc format només per tres dovelles: la clau i una a cada costat, gairebé d’un
quart de cercle de desenvolupament. El frontispici té un ull de bou i acaba amb
una petita espadanya.
Hom diria que és una església reconstruïda al segle XVIII seguint la
tradició romànica.
L’havíem visitat la “ parella
romànica “, la Rosa i el Miquel, i en publicaven la seva impressió:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/santa-maria-dorden-bellver-de-cerdanya.html?m=1
Quan al topònim llegia a : LA NATURALEZA EN LA TOPONIMIA ESPAÑOLA, VII , de Gonzalo
Mateo Sanz(Valladolid, España, 1953 )
Ordèn/-én (L): que tiene prados (ordo-en)
No ens cansarem de recordar que el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
Poseu la Cerdanya a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada