La Rosa Maria Asensi i Estruch , l’
Enric Ventosa i Serra , i el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost
del 1992), escrivien de Santa Maria de Mosoll , al terme de Das, a la comarca de
la Cerdanya , que retratava el Vicent Miralles Tortes :
https://www.facebook.com/photo?fbid=2111157989047745&set=pcb.5176430639044621
Edifici d’una sola nau, amb volta apuntada, coronat a llevant per un absis
semicircular llis que enllaça amb la nau per un doble arc de plegament.
L’absis és llis, amb una finestra al mig de doble esqueixada i arc de
dovelles rústegues. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques
idèntiques a la de l’absis, i la porta, oberta en aquest mateix mur i que ha
estat reconstruïda, té els batents ornamentats amb ferramentes.
El frontó de sobre l’absis puja bastant per damunt de la coberta. La façana
de ponent, amb finestreta de doble esqueixada i arc de mig punt, s’enfila amunt
i es transforma en una bonica espadanya de dos ulls, en els quals hi havia
hagut una campana que els francesos s’emportaren a Estavar el 1793 i una altra
amb la data de 1821. El parament d’aquesta façana, fins al nivell de l’ampit de
la finestra, és fet amb uns carreus força regulars, més aviat grans i de formes
properes al quadrat; els carreus són més petits fins al damunt de l’arc de la
finestra, on una filada de carreus grans marca el lloc per sobre del qual el
mur esdevé uns 20 cm més prim, però amb el mateix aparell precedent, el qual
continua igual fins als dos terços dels ulls del campanar, on canvia per un mur
de pedra irregular. Els arcs són de pedra a plec de llibre, amb la data de 1710
a la clau de l’ull sud per la part de darrere. Es puja al campanar per una mena
de contrafort esglaonat, molt ajagut, que és a l’esquerra de la porta
d’entrada.
Interior de l’església, ambla volta apuntada i l’absis al fons.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada. 2010. Vista interior de l'església.
L’any 1975 s’excavà el subsòl de l’església i es posaren al descobert un
seguit de sitges, d’un metre i mig de fondària aproximadament, excavades a
tocar les unes de les altres. En alguns llocs aparegueren fins i tot sota els
fonaments de l’edifici, cosa que indica que eren anteriors a aquest.
El 1981 es va enfonsar un tram de la
paret septentrional, el qual va arrossegar també part de la volta, però van ser
reconstruïts poc després.
Santa Maria de Mosoll, per les seves característiques arquitectòniques, es
pot classificar dins el grup d’esglésies del segle XII d’aquesta comarca, de
línies molt senzilles i sense ornamentació.
A l’interior de l’església es guarda una pica baptismal de granit,
monolítica i sense escultura, de datació difícil.
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un frontal d’altar
procedent de l’antiga parroquia de Mosoll (vegeu vol. I d’aquesta col·lecció,
pàgs. 383-384); té unes mides de 100 × 168 cm. És una obra romànica tardana de
la segona meitat del segle XIII(*). És estructurat segons dos registres
horitzontals. Hom hi representa dotze escenes bastant poc ordenades de la vida
de Maria, patrona de l’església, pintades a l’interior d’arcuacions d’estuc i
colradura. Al primer registre, partint de l’esquerra, els tres Reis Mags,
Gaspar, Baltasar i Melcior, coronats i a cavall, es dirigeixen en direcció de
Maria, entronitzada, coronada i amb el Nen Jesús a la falda; un dels Reis
assenyala amb el dit l’estel que guia la comitiva. Segons el Liber Pontificalis
de Ravenna, els tres Reis, amb els cabells diferents, representen les tres
edats de l’home. Melcior és barbut amb una gran cabellera blanca, Gaspar té els
cabells color de castanya i Baltasar, el més jove, és imberbe (FORSYTH, 1972,
pàg. 55). Ens trobem en presència d’una il·lustració de l’associació de les
marededéus de fusta amb l’adoració dels Reis Mags. Segons la tesi d’ Ilene Haering
Forsyth (Detroit, Michigan, United States, 21.08. 1921) , aquesta relació de
Maria entronitzada amb l’Epifania podria explicar la funció de les majestats de
Maria de fusta en l’Of-ficium Stellae. A Nevers, un text del segle XII explica
que, després de matines i abans de la missa de l’Epifania, una comitiva de tres
clergues, vestits com els Mags, buscaven el Nen Jesús i que les llevadores els
mostraven una imatge dient: “ostendentibus illis Imaginem dicant: Ecce Puer
adestquem quaeritis” (’aquí teniu l’Infant que busqueu’).
Les dues últimes escenes del registre superior representen sant Josep
assegut i recolzat sobre un bastó en forma de T, el rostre girat en direcció de
Maria entronitzada i la Visitació. Al registre inferior i d’esquerra a dreta hi
ha representades: l’Anunciació, sant Josep amb l’ofrena de quatre tórtores i
Maria, que presenta Jesús al temple i Simeó que rep l’Infant amb les mans
velades.
L’última escena representa la Dormició de Maria. Aquesta representació poc
freqüent es troba en alguna obra tardana del romànic(*). A Mosoll és pintada de
manera original. Maria no és ni asseguda ni estirada com una morta, però sí
recolzada sobre un coixí amb els ulls tancats. Jesús li dóna la benedicció amb
la mà dreta i aguanta el Llibre amb l’esquerra. Assisteixen a la Dormició tres
personatges nimbats, un dels quals podria ésser Jaume el Menor, com indica la
inscripció IACHOBI; seria associat a l’escena com a Frates Domini. Hom ha de
notar que, per ajudar la lectura iconogràfica, l’artista ha inscrit els noms
llatins dels personatges en lletres capitals, damunt de les arcuacions i més
rarament a l’interior d’aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada