IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE SENYORETES “ NOSTRA SENYORA DE LA MERCÈ” AL CARRER DE SANTS. BARCELONA

 

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista – des de sempre havíem retratat els que tenien/tenen un interès arquitectònic- esperàvem trobar la col·laboració de moltes persones, ens malfiàvem i malfiem de les entitats “polítiques”, en les que més enllà de la bandera catalana,  continua actuant “ la inèrcia perniciosa” que la dictadura inoculava en el cos social. Reiterem la nostra petició, sou pregats de fer-nos arribar fotografies i dades de l’edifici que aixoplugava l’escola en la que estudiaven els vostres besavis, avis, pares,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

Feta la disgregació, tenia el goig de “trobar” - amb la Covid.19,  una sindemia  que es desenvolupa sota la iniquitat sanitària, causada per la pobresa , l'estrès,  i la violència estructural,  i en la que entre els seus perversos efectes,  hi ha el de la limitació dels moviments dels ciutadans, permesos per anar a  la feina i/o a comprar, i no òbviament a conèixer Catalunya – que Josep Maria Co i de Triola (Barcelona, 11 de novembre de 1884 - Barcelona, 3 de desembre de 1965) retratava entre 1900 i 1920 “ façana de l'Escola de senyoretes de Nostra Sra. de la Mercè al carrer Sants” . Títol atorgat pel catalogador. Podria ser el núm. 33 del carrer Sants. Sants-Montjuïc (Districte)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search/searchterm/escola/page/1

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/3514/rec/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/3689/rec/36

El Valentí Pons Toujouse, autor del  blog MODERNISME  m’enviava   una fotografia del número 133. Casa Esperança Capdevila (Barcelona - Sants - Barcelonès), arquitecte, MiquelMadorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936)

Ara ens calen  “senyoretes” que recordin el seu pas per l’escola de Nostra Senyora de la Mercè, al carrer de Sants.  Si existeixen – que desitgem que si – els agrairem que ens facin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com els seus records en forma de dades i/o d’imatges.

La meva infinita gratitud als arxius que permeten l’accés lliurement, i el meu rebuig a empreses com la Vanguardia de Barcelona que han limitat/condicionat la consulta de la seva Hemeroteca, hi ha malmès de forma conscient i deliberada,  l’accés  als enllaços que  hi ha des de moltes pàgines.  Caldrà recordar  a Xavier de Godó i Muntanyola (Barcelona, 13 de desembre de 1941) que “ Catalunya no és seva senyor Comte ).

  Dissortadament no serà el Nadal  de l’any 2020 com cap dels anteriors, i preguem al bon Déu, que no sigui el primer dels que intuïa un conte publicat alNadal de Conte de guimera.info.

CAPELLA DEL SANT CRIST. ALELLA. EL MARESME

 El Joan  Dalmau Juscafresa em feia arribar una imatge i un enllaç  en el que hi ha una minsa informació del  petit oratori, o capella situat a la confluència del Pg. Marià Estrada - Pg. Antoni Borrell, que Patrimoni Gencat descriu com edificació aixecada en els primers del segle XX ,  de planta rectangular amb coberta de maons plans a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Parets d'obra enlluïda i pintades de blanc. Tres graons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 centímetres, donen accés a l'interior. Disposa d'un motiu decoratiu trilobulat en relleu damunt l'obertura de la cel·la, en el capcer.

Dues fileres de motius decoratius tipus antefixes, col·locades a l'extrem de la volada de la coberta, ornamenten la façana.

Està situada prop de l’entrada de la Torre del Governador.

Ens agradarà tenir noticia del seu autor, i àdhuc de la  història d’aquesta construcció a l’email castellardiari@gmail.com

Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats catalanes, sortiu a gaudir de Catalunya.

CASTELL DE PALOL D’ONYAR & ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ. QUART. GIRONÈS

 Josep Plantalech Albertí publica una fotografia del Castell de Palol d'Onyar i l'església de Sant Sadurní, al terme de Quart, a la comarca del Gironès.

Del indret trobava : Casa fortificada. Documentada el 1279.

Per un portal adovellat s'accedeix a l'antic pati d'armes que comunica amb els estatges de la casa i la capella. 

Al segle XIV era propietat de la família de Palol. Quan es converteix en parròquia els senyors conserven el dret sobre la capella però es fa una porta lateral que comunica amb l'exterior.

El parament de maçoneria ha estat arrebossat i les obertures tenen emmarcaments de pedra ben escairada.

De l’església de Sant Sadurní ens diu la descripció tècnica; Edifici de nau única cobert amb volta seguida lleugerament apuntada i capçalera poligonal. Al mur oest s'obre un arc que comunica amb l'anomenada capella del Roser, decorada amb plafons de ceràmica que representen escenes de miracles. Als peus hi ha el cor de construcció posterior i l'entrada original que comunicava amb el castell. El parament està emblanquinat. Al mur lateral hi ha l'entrada actual, amb un portal rectangular amb quarts de columna als brancals i trencaaigües amb figures a les mènsules. Al costat de l'absis s'alça el campanar de planta quadrada i coberta piramidal (1627).

Llegia que el conjunt, situat sobre un turó, té els murs dels costats Nord i Oest atalussats, és de propietat privada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com 

El Joan Dalmau  Juscafresa li dedicava un ampli reportatge :

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2018/04/castell-de-palol-donyar-quart-el.html

I el fons Fons Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944), en publicava una imatge

Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats CATALANES,  aprofiteu per conèixer  els vostre entorn més proper.

CAPELLA DE SANT NICOLAU. EL BELLIT. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Llegia que s’ensulsiava l’ermita de Sant Nicolau per construir la capella de la masia del Bellit,  això de “despullar un sant per vestir-ne un altre” sembla que té forà tradició, oi?

Us deixo una crònica a la memòria de l’ermita :

https://excursionismecientific.net/2012/11/22/sant-nicolau-del-bellit/

I, aquesta perquè pugueu veure com és/era aquesta masia del Bellit.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellit

Volia documentar TOTS els edificis religiosos de Tagamanent, i demanava l’ajuda del  Jaume Font Rosell ;

Fora possible trobar o fer fotografies d’aquestes  capelles ?

Sant Nicolau

Ermita postser construïda al segle XII, per paral·lels propers. Destruïda i desmuntada al 1830 per edificar la capella de la masia El Bellit.

Vallforners

capella annexa en ruïnes, dedicada a Sant Esteve, situada al costat de l'entrada, per la part de migdia de la casa, actualment sense culte i utilitzada com a magatzem

El Soler

es documenta una capella dedicada a Santa Cecília, situada sota les feixes més avall del safareig i la font del Soler; pel camí que puja per les Saleres de cara a la font.

Montcau de Dalt

La capella del Montcau de Dalt, fou bastida al segle XIX i estava dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

Algunes, les mes conegudes, ja les tinc:

ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DEL CONGOST. TAGAMANENT.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/06/esglesia-de-santa-eugenia-del-congost.html

SANTA MARIA. TURÓ DE TAGAMANENT

http://relatsencatala.cat/relat/visita-a-santa-maria-turo-de-tagamanent-valles-oriental/1049929

CAPELLA DE LA RECTORIA DE TAGAMANENT.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/capella-de-la-rectoria-de-tagamanent.html

Si en sabeu l’advocació sou pregats de fer-nos –ho  saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Capella de Sant Isidre de la Figuera

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-magatzem-d%E2%80%99eines-%E2%80%98trenti%E2%80%99-de-la-figuera-advocat-en-temps-a-sant-isidre-tagamanent-valles-oriental-catalunya/

Sant Cebrià de la Móra

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/esglesia-de-sant-cebria-de-la-mora.html

De la capella de Sant Nicolau del Bellit reprodueixo de https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-bellit

Al costat de ponent de la masia del Bellit, en un cos afegit, es va construir la nova capella en planta baixa i terrassa porticada a la part superior. A la llinda de la porta d'accés hi ha data de 1830, segurament fou en aquest moment quan es traslladà el culte de l'ermita de Sant Nicolau des de el turó a la capella, on es bastí un altar dedicat a Sant Nicolau, un sant documentat a partir del segle IX i de culte força tardà a les nostres terres.

La capella, es troba annexe a la casa del Bellit, fou afegida per Josep Maria Bellit el 1830 segons indica una inscripció a la llinda (JOSEP BELLIT, 1830), moment en que s'efectuaria el trasllat del culte. A la façana hi ha un òcul o ull de bou sobre la porta, que ajudaria a il·luminar el recinte i més amunt, una finestra amb dos ferros que haurien subjectat la campana.

 Aquest conjunt apareix tancat per un mur de pedra a mode de barri.

L'interior és d'una sola nau, amb l'altar i una petita sagristia a la part de darrera amb espais que s'haurien utilitzat com a sagrari i per armaris, així com la galeria coberta del lateral. La coberta és diferent de la casa que vessa cap a les façanes principal i posterior a nivell inferior de l'habitatge i la pallissa.

Els que pugueu;  visc en un dels municipis, Sabadell, Terrassa, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Matadepera, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat i Viladecavalls, en els que se’ns  ha MANAT que ens quedem a casa tant com puguem, que  reduïm al màxim l'activitat social i limiten els contactes – tot això, s’ha d’entendre de forma presencial, no telemàtica - , i   tornem a reduir al 50% l'aforament a bars i restaurants i els actes religiosos; sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

L’AUTOR DE VILLA MAGDA AL CARRER DE LA MINA, 14 DE LA GARRIGA VA SER L'ARQUITECTE JOSEP SALA COMAS

  

L’arquitecte Toshiaki Tange - un altre enamorat del patrimoni històric de Catalunya -  publica una fotografia de la casa del carrer de la Mina, 14 de La Garriga, de la que li sobta – ara ja menys,  perquè li explicàvem “ la inèrciaperniciosa” que inoculava la dictadura franquista  als seus funcionaris i àdhuc a la societat.

/Fecha de construcción desconodida/ヴィッラ・マグダ/Villa Magda/作者不詳/Autor desconocido/La Mina, 14, La Garriga, Barcelona

Li demanava a la bona amiga CARME,.  Pots fer gestions per saber qui en va ser l'autor ? Gràcies.

De moment les seves gestions no han tingut resultat. No desesperem, oi?.

Rebia una excel·lent noticia de la Casa Magda, l’autor, segons em comunica el  Valentí  Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , va ser Josep Sala Comas ( Barcelona, 1872 + 23/04/1970) l’any 1927

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/josep-sala-comas

 

 Com acostumen a dir, una més, oi Valentí?.

CAN NOGUERA. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

L’Isidro Marata Torras publica una fotografia antiga de Can Noguera, al terme de la Garriga, a la comarca del Vallès Oriental,  sense esmentar-me l’autor,  o l’arxiu, i la data.

 

Patrimoni Gencat en diu;

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28892

Conjunt d'edificacions de diferents èpoques sense cap criteri unitari.

Al costat del cos principal hi ha una torre de defensa amb coberta piramidal, molt semblant a la de les torres de Blancafort del Molí i de La Doma.

A l'edifici principal, de pedra, hi ha un portal, també de pedra, d'arc de mig punt adovellat.

Al damunt mateix del portal hi ha una interessant finestra conopial.

Fotografia de Miquel Àngel Solé i Bausa. 1983

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA NACIONAL DE VALLFOGONA DE RIUCORB. CONCA DE BARBERÀ ALESHORES SEGARRA. TARRAGONA

 Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista – des de sempre havíem retratat els que tenien/tenen un interès arquitectònic- esperàvem trobar la col·laboració de moltes persones, ens malfiàvem i malfiem de les entitats “polítiques”, en les que més enllà de la bandera catalana,  continua actuant “ la inèrcia perniciosa” que la dictadura inoculava en el cos social. Reiterem la nostra petició, sou pregats de fer-nos arribar fotografies i dades de l’edifici que aixoplugava l’escola en la que estudiaven els vostres besavis, avis, pares,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

Feta la disgregació, tenia el goig de “trobar” - amb la Covid.19,  una sindemia  que es desenvolupa sota la iniquitat sanitària, causada per la pobresa , l'estrès,  i la violència estructural,  i en la que entre els seus perversos efectes,  hi ha el de la limitació dels moviments dels ciutadans, permesos per anar a  la feina i/o a comprar, i no òbviament a conèixer Catalunya – que  Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d’abril de 1949) retratava  l‘any 1934 “una dona i un ase carregat en un carrer de Vallfogona de Riucorb amb l'escola al fons”, la fotografia que forma part del Fons, Francesc Blasi i Vallespinosa, està dipositada  al Centre Excursionista de Catalunya.

Vallfogona de Riucorb, dita també; Vallfogona de Lorda, Vallfogona de Corbell, Vallfogona de Comalats, està als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell. Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc, ciutat que les persones d’edat denominen encara, capital de la Segarra jussana o baixa.

En l’àmbit eclesiàstic, fins a l’any 1957 va ser del bisbat de Vic,  i  des d’aquella data ,  va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona.

Molt possiblement la casa que acollia l’escola quan vivien 530 veïns a Vallfogona de Riucorb,   existeix encara, avui amb només 91 habitants a darreries de l’any 2019, Vallfogona de Riucorb no té escola.

La meva infinita gratitud als arxius que permeten l’accés lliurement, i el meu rebuig a empreses com la Vanguardia de Barcelona que hanlimitat/condicionat la consulta de la seva Hemeroteca.

 Dissortadament no serà el Nadal  de l’any 2020 com cap dels anteriors, i preguem al bon Déu, que no sigui el primerdels que intuïa un conte publicat al Nadal de Conte de guimera.info.