Aquesta construcció ha estat recentment reconeguda com pertanyent al genial arquitecte Gaudí , tot i que , actualment encara no hi ha cap document que demostri la seva autoria. La primera referència la trobem en l’informe publicat de l’arquitecte A. Viladevall , en el que fa referència a una conversa amb Domènech Sugranyes Grau (col•laborador de Gaudí a la Sagrada Família) en que li confirma que Gaudi li havia explicat la seva autoria. Actualment és acceptada inclòs per especialistes com l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell, titular de la Càtedra Gaudí de Barcelona.
S’ha arriba davant del xalet tancat i rodejat per una natura exuberant , des de Falgars seguint uns 6 quilometres de pista de terra i pedres no recomanable per vehicles baixos. Ha destacar els arcs catenaris propis d’en Gaudí ; la primera impressió no és dolenta, quan t’apropes però, la cosa canvia i dissortadament no per a bé, malgrat ser una obra d’en Gaudí , alhora que desconeguda per la majoria de la gent, el fet de trobar-se lluny de Barcelona i enmig del bosc fa que no sigui apreciada con caldria aquesta joia del genial arquitecte.
L’origen de la construcció d’aquesta xalet que es va encarregar a Gaudí l’any 1901, el trobem en la necessitat de donar aixopluc a tècnics i treballadors de les propers mines de carbó que abastien els forns de la fàbrica de ciment de Clot del Moro, que estava construint la Societat Asland d’Eusebi Güell i Bacigalupe ( Comte de Güell).
L’edifici ha sofert múltiples canvis estructurals i d’utilització en el transcurs dels anys. Ha perdut lla escala exterior que feia d’element de comunicació entre les tres plantes, la teulada ha passat de ser de pissarra a una imitació de cartró pedra de color negre.
L’any 1932 l’Empresa Asland va cedir el Xalet a l’Ajuntament de la Pobla de Lillet.
En el meu humil recull de dades he trobat tota mena d’informació sobre les diferents reformes, tanta que considero impossible fer-ne una relació detallada en aquesta crònica.
És una llàstima que no hagi cap cartell que identifiqui l’autoria de l’obra fins ser a la porta de la construcció; mentre fèiem la nostra visita, han passat alguns cotxes que de saber-ho potser haurien fet una petita ullada.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia actual: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada