Tenia pendent retratar el mas Antich a la vora mateix de la carretera N-II, i fins allà ens arribàvem; els vehicles que anaven en direcció Barcelona em van semblar tant – o més - perillosos com les meduses que ens havien foragitat de la platja.
Retratava primer tot el conjunt;
posteriorment la finestra geminada i el torricó circular adossat a l'angle sud oriental, amb la cúpula decorada amb rajoles policromades i la torre de guaita i bada,
finalment, amb delectança el rellotge ‘d’ombra’ – ja que té un plàtan al seu davant . en el que llueix aquesta llegenda "Nulla fluat cujus non memniscere velis".
Tenim el llatí rovellat, així que proposàvem als amics lectors que ens fessin arribar una proposta de traducció a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’ Antoni Calvo Uribe encetava el torn amb :
"Cap no passi que no desitgis recordar".
La Conxita Bou Vilalta, ho matisava :
"Res no passi que no desitgis recordar".
El Miquel Pujol Mur cercava un sentit semblant :
“Que no passi cap instant que no vulguis recordar”.
Mont Annè Lluis ens deixava al facebook la seva proposta :
“no, no podeu escollir el temps a viure”.
Des de l’Associació Catalana de Gnomònica, on podeu trobar el rellotge en aquest enllaç :
http://www.gnomonica.cat/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=2
Ens comentàvem; el lema és dels "solemnes", dels que gastaven els noucentistes.
El comentari en feia cercar alguna informació addicional, a l’escassíssima que trobava a la fitxa tècnica de Patrimoni :
Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.
Destaca la torre de defensa de planta quadrada annexa a l'extrem nord oriental i el torricó circular adossat a l'angle sud oriental, amb la cúpula decorada amb rajoles policromades. De la façana en destaquen el portal adovellat de punt rodó amb arc rebaixat de l'obertura, finestres de tradició gòtico-renaixentista, una de llinda recta decorada amb un rostre de dona i l'altra d'arc conopial, amb rostres d'àngels; i el rellotge de sol, amb la inscripció "Nulla fluat cujus non memniscere velis".
A ; Modernisme a l'entorn de Barcelona :
http://issuu.com/xavimartinezrobles/docs/modernisme_barcelona
que us recomano molt,no s’esmenta aquesta casa.
Trobava un escut heràldic que si no pertany a la casa, li escau com un anell .
Ah!, per a mi el rellotge ens exhorta a viure de forma honesta. Imagino per això, que no hi entre la ‘ classe política’ , cap membre d’aquesta nissaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada