Al voltant del temple, s'ha format una plaça de forma molt irregular, aplegant un seguit de cases rurals típiques d'aquesta zona de muntanya.
L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
L'església fou consagrada l'any 1105 pel Bisbe Ot de la Seu d'Urgell.
L’ indret patí les rivalitats entre membres de la Baronia de Pinós, que foren finalment condemnats a pagar mil sous al rector de Sant Julià pels danys causats al cremar l'església i destruir els seus bens.
L’edifici romànic fou transformat radicalment el segle XVII; amb els ‘diners d’Amèrica ‘ s’aixecava l’actual església, amb un estil que hom qualifica de transició entre el barroc i el neoclassicisme. És un edifici d'una nau rectangular, coberta a doble vessant i amb elegant i massís campanar de planta gairebé quadrat, rematat per uns elements decoratius amb volutes i dividit en registres per unes cornises. Tota l'església, traspua una gran rusticitat, sobretot pel fet de que, a l'exterior, té tota la pedra vista. Ens sobra – com dissortadament per molts llocs de Catalunya - l’embull de fils dels mal dits ‘serveis públics’.
El poble actualment és un lloc d’estiueig i turisme, s’han construït noves cases i xalets, conservant però el tarannà típic de la terra; així, sentir el so de les campanes ens alegra el matí.
El municipi és poc extens (12 quilometres), i segons les dades del cens de l’any 2009 hi havia 273 veïns – no hi ha gaires dades comparatives perquè l’nay 1945 el municipi es va fusionar per formar Guardiola de Berguedà, de al que es va desagregar l’any 1993-. Hom pensa però que el tancament de les mines va comportar una important davallada demogràfica, ja que a causa de l’accidentalitat del territori l’ agricultura és poc important, i la ramaderia té una presència residual.
A Sant Julià però conserven una festa ancestral, la Fia Faia que també es celebra a Bagà. El 24 de desembre a les 6 de la tarda es reuneixen, nens, joves i grans a la plaça de l’església amb torxes (faies), fan una rotllana, salten i les cremen fins a la consumició total mentre canten repetidament: “Fia Faia, Nostre Senyor ha nascut a la palla”
La importància d’aquesta tradició secular, ha comportat la seva inclusió com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada