L’Agnes Trilla Boquet, publica fotografies de l’ Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, del poble de
Viu de Llevata que fou municipi independent fins
l’any 1968, dara en la que “ manu
militari “ s’integrava al municipi del Pont de Suert L’antic terme comprenia, a més, els antics
pobles de Perves, Pinyana, Corroncui (amb les caseries de la Bastideta de
Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui), Adons (amb la caseria
de la Beguda d’Adons) i Abella d’Adons.
El Jordi Boix i Pociello , el
Miquel-Àngel Font i Arbó , el
Xavier Fresneda i Gaspar , i la Montserrat Macià i Gou, escriuen en relació a
aquest temple a;
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1617601.xml
L’església de l’Assumpció, cita també de Santa Maria, és un notable edifici d’una sola
nau capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral.
La nau és coberta amb volta de canó i articulada per dos arcs torals que
compartimenten l’espai interior; aquests arcs descansen sobre mitges columnes
adossades als murs laterals i són coronades per capitells esculpits.
El tram de la nau més pròxim a la capçalera, prop de l’arc presbiteral, va
ser modificat quan s’afegí, en època tardana, una capella en el mur sud de l’església,
la qual cosa comportà una alteració del mur i de la volta en aquest sector. En
l’actualitat, però, aquest afegit tardà ja no hi és, car fou enderrocat durant
el procés de restauració que es va portar a terme a l’edifici l’any 1992, de
manera que aquesta part de l’església ha recuperat el seu aspecte original.
La façana de ponent de la nau presenta un ull de bou, obert just a sobre
del cor; aquesta obertura substituí la primitiva finestra romànica, d’arc de
mig punt i de doble esqueixada, de la qual encara es poden veure algunes traces
en el perfil de l’ull de bou.
L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera, la línia d’arrencada de la
qual és més baixa que la de la volta de canó de la nau. Al centre del
semicercle absidal s’obre una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.
Al centre de l’arc presbiteral, es pot veure un petit ull de bou.
La porta d’entrada, situada al mur de migjorn i precedida per un seguit d’esglaons, és constituïda per arquivoltes i presenta columnes amb capitells esculpits. Just al damunt, s’obre una finestra circular, la qual ha desplaçat el monograma de Crist —que era situat al centre de la porta, al sobre de l’arc exterior— fins a la part superior d’aquesta mateixa façana.
A la banda occidental d’aquest mur s’obre una finestra d’arc de mig punt. El mur és coronat, sota el ràfec, per un seguit d’arquets cecs que recolzen sobre mènsules motllurades en cavet; la mateixa decoració es repeteix al mur del semicercle absidal. En canvi, el mur de tramuntana no té ornamentació, i a la part superior hom pot veure un encofrat recent que fa de lligam entre el parament exterior i la volada del teulat.
Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.
La nau és coberta amb un teulat de dues aigües, amb teula àrab, mentre que
l’absis ha estat cobert amb peces de pissarra de factura industrial.
Els paraments de l’edifici, tant a l’interior com a l’exterior, són fets
amb carreus perfectament tallats, de pedra calcària, que es disposen de manera
uniforme en filades horitzontals.
El campanar és de planta quadrada i es troba adossat al mur nord de
l’església, proper a l’absis; fou sobrealçat en època moderna amb un cos
vuitavat que alberga l’obertura de les campanes. Correspon també a aquesta
remodelació el regruiximent dels murs dels primers pisos del campanar, com ho
demostra l’embolcall extern que es veu a través de les finestres de mig punt,
moltes de les quals han quedat tapiades i algunes, convertides en simples
espitlleres. A l’interior, unes escales comuniquen el presbiteri amb la porta
per la qual s’accedeix al campanar, originàriament de mig punt, que dóna pas a
un curt passadís cobert amb volta de canó, al final del qual hi ha una escala
de cargol que hi puja.
Per les seves característiques estructurals i ornamentals, l’església
parroquial de Viu de Llevata correspon a una construcció de l’inici del segle
XII, amb una clara relació amb l’arquitectura de l’església de Santa Maria
d’Alaó.
Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 -
Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que la primera part
d'aquest topònim ve del llatí Castrum Vivitianum, i la
segona, de la forma preromana llatinitzada glebata, referida als prats de
muntanya que existeixen en aquest lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada