La Concepció Puig, publica una fotografia del lloc de Martimà, i de la sevacapella advocada a Sant Ponç, que trobem
documentat en una donació d'un mas del terme del castell de Tarabeu que l'any 1092,
Ramon Guerau féu a l'església del Sant
Sepulcre de la Seu d'Urgell. Segons aquest document, el mas, situat a l'indret
de Santa Eulàlia, enfrontava a migdia amb Martimà.
Quant a l'advocació de l'església, encara que Sant Ponç fos un personatge
de l'època romana tardana, no es troba en el calendari visigòtic i la seva
devoció no tingué una expansió com la d'altres Sants primitius; es troben
algunes esglésies d'aquest titular a la Catalunya Vella.
Potser la devoció a Sant Ponç procedia de la Gàl·lia, probablement a través
de la Cerdanya.
Era una capella particular del mas,
no consta que fos sufragània de cap parròquia.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i l’ Antoni Bach i Riu, escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1729401.xml
Sant Ponç de Martimà és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de
canó de perfil semicircular reforçada per dos arcs torals, un d’ells adossat al
mur de ponent, que arrenquen de sengles pilastres rectangulars. La nau acaba a
llevant amb un absis semicircular, obert a la nau a través d’un estret arc
presbiteral. La porta s’obre a la façana sud i és resolta amb un arc de mig
punt, refós en relació amb la resta del parament i extradossat per una filada
de lloses planes. A la mateixa façana sud hi ha una finestra de doble
esqueixada, del mateix tipus que la que s’obre a la façana absidal, i a la
façana de ponent hi ha una finestra cruciforme.
Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, llevat de la
decoració constructiva, ja esmentada, de la porta, i de la decoració de la
façana absidal, on es conserven més o menys malmeses quatre lesenes, que, per
lògica, devien acompanyar un fris d’arcuacions sota el ràfec, avui
desaparegudes, però de les quals hi ha vestigis. Aquest fet palesa que, almenys
a l’absis, les cobertes de l’església foren modificades, malgrat que conserven
el material i la forma de les cobertes originals, resoltes en lloses de pedra,
col·locades en sec.
L’interior és totalment arrebossat, cosa que s’adiu, probablement, amb la
seva concepció original. L’aparell constructiu, només visible als paraments
externs de les façanes, és format per carreuó, senzillament escairat, sense
polir, disposat en filades uniformes i regulars, que tendeixen a
l’horitzontalitat, amb els arcs de les finestres i les restes d’arcuacions fets
amb peces de pedra tosca.
Malgrat la pèrdua de la decoració absidal, que desfigura les façanes,
l’església de Sant Ponç de Martimà és un bon exemple d’edifici concebut dins
els cànons de l’arquitectura llombarda pròpia del segle XI català, de forma
senzilla, però molt ben resolta
Poseu la Noguera a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada