El Valentí Pons Toujouse feia una feina excepcional, que en un “país” normal el faria mereixedor d’un
reconeixement públic .
El promotor de la reforma va ser Joan Roig i Mallafré, i l’autor l’arquitecte
Joan Rubió i Bellver (1870-1952
.jpg)
En els dies que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la
casa es va convertir en l'Escola de la natura, dirigida pel pedagog Joan Puig
Elies (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) (President
de l'Escola Nova Unificada) i per la seva muller, la mestra Roca. Era una
escola de signe racionalista i estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la
CNT.
"Cada infant, quan surti de les nostres escoles, sabrà parlar en
català i en castellà, i després parlarà com millor li plagui. I segurament que
llavors comprendrà, com comprenem nosaltres, que l'idioma no és més que un
instrument de què se serveixen els homes i que l'idioma serveix a l'home; no
l'home a servir a l'idioma”.
Amb la victòria del sediciosos
franquistes, Joan Puig i Elias va haver d'exiliar-se a França on va ser
internat en diversos camps de concentració.
A França va col·laborar amb la Resistència, formant part del batalló Llibertat,
format per anarquistes espanyols.
Entre 1945 i 1948 realitzà mítings i conferències per tot el país.
El 1952 s'embarcà cap a Amèrica i, després d'un temps a Veneçuela,
s'instal·là a Porto Alegre a Brasil per continuar amb l'ensenyament.
Amb aquests “ antecedents” la casa va ser enderrocada, hi ha discrepància
quan a les dates, uns escriuen que entre
els anys 1943 i 1947, essent alcalde l’inefable JOSEP MARIA ALBERT I DESPUJOL ,
I baró de Terrades, que exerciria el càrrec
en el període Abril 1945 - Març 1951 , fins a la seva destitució fulminant
arran de la vaga de tramvies.
.jpg)
El va ajudar poc la seva oposició a l'absorció de la notable xarxa
d'escoles municipals de Barcelona per part de l'Estat. La llei de 17 de juliol
de 1945 possibilitava a tota persona individual o col·lectiva crear una escola,
prohibia expressament però, fer-ho a
ajuntaments i diputacions provincials. Va comptar amb l'ajut del tinent d'alcalde
Tomàs Carreras i Artau (Girona, 3
d'abril de 1879 - Barcelona, 23 d'octubre de 1954, president de la Comissió de
Cultura, que valorava la qualitat de l'obra escolar de l'Ajuntament de
Barcelona. Finalment s'aconseguí preservar l'autonomia de les escoles
municipals.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_dels_Pardals
Altres, escriuen que va ser enderrocada l’any 1963 per donar pas a un bloc
d'habitatges, això adjudicaria la “ malifeta “
a JOSEP M. DE PORCIOLES I COLOMER , que va ser alcalde entre març de 1957
i maig de1973, i que assolia
el sobrenom de “ l’ Àtila” del Patrimoni històric i artístic de Barcelona .
http://barcelofilia.blogspot.com/2011/05/torre-dels-pardals-casa-roig-1917-1963.html
Ens decantem, ens encantarà però, tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com per Josep
Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3
de setembre de 1993)
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada