Podria aquest topònim procedir de l’antiga llengua dels ibers ?. Sabem que el significat d’Ondara, el riu que neix en la vall que avui conforma Talavera, procedeix d’aquella llengua i literalment vol dir “ riu d’arena “; amb aquest nom Riudarenes , existeix una població a la Comarca de la Selva, incorporada a la història de Catalunya, per haver estat el lloc on els terços castellans, sota el comandament de Lleonard Moles, profanaren l’església parroquial, dedicada a Sant Martí, els primers dies de maig del 1.640.
La revolta selvatana fou un fels fets – un més – dels que ens portaren a l’anomenada Guerra dels Segadors, contra la opressió castellana.
La revolta selvatana fou un fels fets – un més – dels que ens portaren a l’anomenada Guerra dels Segadors, contra la opressió castellana.
Els geògrafs àrabs ens parlen de : Talviria, Telbora o Talavaira , i sembla possible i fins lògic, assignar al prefix tala, el significat de poble, vila o ciutat, així Talavera, fora la ciutat de la riba, atès el fet que aleshores l’Ondara, devia anar curull d’aigua, com el Tajo, quan passa davant de Talavera, dita avui de la Reina.
La toponímia de la Vall de l’Ondara, que pertany en la seva totalitat al municipi de Talavera, amb noms com : Pavia , Civit, Suró i Rodell, sembla confirmar aquest origen pre-roma; alhora quan a la presència àrab a la zona, no hi ha cap mena de dubte, i alguns noms de poble , com l’Albió, Llorac i Rauric, reforcen aquesta tesi , que altrament admeten amb tota normalitat les poblacions d’aquest curs alt dels rius Ondara i Corb.
Us cal conèixer la Vall d’Ondarà, les terres de Talavera a la Comarca de la Segarra, com fora assenyat resseguir el curs d’aquest riu, que us regalarà unes imatges impressionants quan s’escola pel costat de Cervera, on hi ha mostres clares dels antics molins que l’aigua feia anar, fa menys de 100 anys; al costat del riu, una pista us permetrà seguir la seva petja fins a Tàrrega, on circulava fora de les seves muralles, i on resta encara un monumental om, que justament ha estat declarat arbre d’interès per la capital de la Comarca de l’Urgell.
Fer aquest viatge implica però fer l’exercici d’acostar-nos al moment històric, en que succeirien els fets que avui volem comprovar; ens cal informació relativa al període 800 -1.000, és a dir entre 1.000 i 1.200 anys enrera; de que vivien, de quins mitjans humans i tècnics disposaven ; com vivien, de quina manera organitzaven la comunitat i la vida social ; quin clima gaudien i/o patien, i la incidència de la climatologia en la vida quotidiana.
Recollir aquesta informació no és, està clar, feina senzilla, i en aquest sentit, sou pregats de sumar-vos a la recerca, i a tal fi, podeu adreçar-vos a amora@moianes.net, amb les vostres aportacions.
Per a mi, comença també una tasca de recollida de dades, que espero poder explicar-vos, en algun moment del futur.
Per endavant, gràcies a tots.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada