Visitar pessebres per Sant Silvestre

És un costum força estes en les terres de l’Alt Vallès , que fan frontera amb el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac; en aquesta ocasió el Joan Moliner i jo, començàvem a caminar des de l’aparcament de l’Alzina del Salari, al voltant de les 8,30 hores, hi havia ja força vehicles i ens van retrobar a molts coneguts, salutacions i desitjós per l’any nou, i amb el característic “pas d’home” del Joan, un cop superats el Graons de Mura fèiem un trencall fins al Coll de Garganta per recollir imatges de l’abandó absolut en que es troba el Xalet del Forrellad, només podem qualificar això com un despropòsit; potser ara amb la nova pista que s’han fet des de la Mata a Mata-Rodona que li passa molt a prop, la Diputació reconsiderarà el destí final d’aquest edifici.

Seguiríem la pista fins a la Coma d’en Vila – l’impacte estètic es descomunal, i lluny de les afirmacions públiques, es fa difícil copsar la utilitat pràctica per al massís - on ens deturàvem per esmorzar; hi havia no menys de 30 persones de diferents grups, i novament ens vàrem retrobar amb amics i coneguts, el sol lluïa amb ganes i la sensació de confort era elevada.

Se’ns aixeca feina per l’any 2007, el Joan Moliner haurà d’organitzar una sortida pel país de les tines.

Fèiem la primera fotografia al pessebre de l’Alzina del Vent, o Alzina bonica, o també Alzina de la Coma d’en Vila, amb aquest darrer nom, podeu trobar pel www.google.com un relat en el que s’expliquen un fets poc coneguts. L’alzina de la Coma d’en Vila. Retalls d’història.



A poca distancia al Coll del Boix, un segon pessebre; seguiríem des d’allà el camí fins al turó i la font de la Pola, abans d’arribar fem una fotografia de la serralada monserratina, vista des de la roca anomenada justament Marc de Montserrat,





recollirem també imatges de la bauma de la Font de la Pola, de la Bauma dels lladres, coneguda també com de la Porquerissa, de les tombes orientades al mati del coll de les Tres Creus, i del pessebre instal•lat en aquella contrada, que serà per a nosaltres el tercer de la sortida.


Tots els pessebres han estat col•locats de forma altruista per persones i/o entitats, no hi ha cap compensació per aquesta tasca, i fins el fet de plantejar-s’ho, seria considerat sens dubte com una ofensa.

Està clar que la gasiveria , no forma part del caràcter català , com recull insistentment el tòpic sobre el nostre poble.

Com està clar que cada cop som menys, però malgrat això, mal que els pesi – i els pesa molt – som una Nació !.

Donem la feina per feta i l’any per acabat en termes d’excursionisme, en el descens fins a l’aparcament de l’alzina del Salari per les pistes asfaltades, vestigis d’un intent no reeixit d’urbanització, i turment final per la nostra sortida matinal, coincidim en que el dissabte proper el mati està reservat per la família, esmorzar xocolata amb melindros, obrir els regals de Reis, rebre i fer visites , ..... complir també amb aquesta tradició nostrada.

Ens acomiadem a Sabadell, amb el mateix desig que us fem extensiu a tots vosaltres amics lectors.

Que l’any 2007 ens porti tot allò que ens cal , en tots els terrenys : personal, familiar, professional i també – posats a demanar, perquè no , oi ? – en el terreny nacional; que d’una vegada i per a sempre, ens reconeguin i respectin que som una Nació !!!!

© Antonio Mora Vergés