Passava força estona de les 8,00 del mati, el D.S havia publicat l’article de l’Antoni Ibáñez Olivares, sobre l’Arcàngel Sant Miquel, i entre comentaris i felicitacions, consumíem a la Plaça Granados, cantonada amb la farmàcia, quasi mitja valuosa hora del dissabte 30 de setembre.
Sota el guiatge del Joan Moliner i Manau, formaven disciplinadament l’Antoni Ibañez, el Tomàs Irigaray, el Josep Perarnau, el Santiago que s’incorporava justament avui, des de la seva Cerdanyola del Vallès i jo mateix; el Feliu Añaños i Masllovet, tenia obligacions que l’obligaven a anar a Moià, com sempre trobaríem faltar al company, al fotògraf i la seva provisió de dàtils. Els homes som animals de costums.
El nostre destí primer era Sant Vicens de Castellet; el mati boirós i humit ens feia témer que l’excursió perdria bona part del seu encant.
El Joan coneix a la perfecció els camins, i abans de les 10;00 arribàvem a Sant Pere de Vallhonesta, i ens sorprenia un soroll somort, que ens aclaririen ben aviat que procedia de l’explotació d’una pedrera, que sortosament no ens permetia veure la boira; en el camí fins Sant Jaume, Hostal i Ermita, creuaríem la Vall on resisteixen encara no menys de sis masies, únicament aquelles que es trobaven als cims, el Ginebral, Les Vinyes, el Farell, han sofert l’abandó dels seus estadants.
La boira ens amagaria pietosament l’extrema desolació de l’Hostal de Sant Jaume en un primer moment, esmorzaríem còmodament assentats al costat de l’antiga bassa, i quasi al davant de l’ermita de Sant Jaume, que sota la cura del Joan Moliner i Manau, ha arribat indemne fins als nostres dies.
El Tomás ara amb boira, ara amb més llum, i finalment amb sol , deixarà el testimoni gràfic de l’abandó, espoli i destrucció en que es troba avui el que fou anomenat com l’Hostal de la Glòria.
A la tornada el sol ens permetria contemplar les masies abans esmentades localitzades en els punts més elevats, com dissortadament també la pedrera de Vallhonesta, certament estem pagant un peatge tant i tant elevat en termes de medi ambient, que sobta escoltar d’algunes persones, el terme progrés com a resultat de tanta i tanta destrucció a la major part dels indrets “invisibles” del nostre país.
Per desgràcia de tots, no seran ni els bocamolls que ens manen, ni nosaltres que els i ho deixem fer, els que en pagaran les conseqüències, sinó els nostres fills i nets – espero que la maligna llavor d’aquest mal entès progressisme, almenys sigui estèril - , si no hi posem remei.
Vèiem també l’interior magnífic de l’ermita de Sant Pere, i el refugi que s’alça al seu costat.
Normalment la gent que s’estima la muntanya, és alhora d’un bonhomia que llevat d’aquestes circumstàncies, no s’acostuma a trobar ja per enlloc.
El Joan Moliner i Manau, ens deixarà material gràfic, per nodrir alhora que l’espai de les Valls del Montcau de la Galeria de www.moianes.net, algun altre relat que portarem també al D.S.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada