La meva recerca per localitzar aquesta finca rep l’ajuda inestimable del Feliu Añaños i Masllovet, coneixedor de la major part de masies i cases de pagès dels rodals de Moià, si ,si !, la masia està al Moianes, justament dins del terme de la seva capital, molt aprop ja de les darreres naus industrials d’un dels polígons.
A les envistes de la casa, passàvem pels costat de l’escorxador , on fan el miracle de convertir els porcs, en matèria primera pels embotits de justa fama, que artesanament elaboren els carnissers locals.
La visió de la casa, compensa amb escreix l’esforç esmerçat per arribar fins allí; certament en el flaig de l’anunci s’han eliminat de la imatge, les conduccions elèctriques i telefòniques, que permeten el funcionament del polígon industrial; la publicitat ens mostra sempre un món perfecte, i justament això – el coneixement de la manipulació de la realitat - fa que en masses ocasions, només per què se’n fa publicitat, moltes persones decideixen no consumir determinats productes; particularment aquells que ja estan concebuts per un col·lectiu concret; a quien se lo dijo? , el recorden, oi ?
Prop de la casa trobem un petit bosc de roures, i des d’aquella alçada contemplen Moià, on també hi creix un bosc, però no d’arbres sinó de grues de construcció !.
Tenim consciència de gaudir d’un espai en ràpida transformació, i que possiblement a la volta d’un decenni, serà igual que els dos Vallès, o el Baix Llobregat, Barcelonès, ...abans d’això teniu temps encara, per conèixer Moià, per passejar pels seus carrers plens de botigues – no hi ha encara cap superfície comercial mitjana i/o gran - , per recordar l’atenció personal; que vol ?, que necessita ?, en que el puc ajudar ?, per gaudir en el seu Parc, enveja de moltes ciutats grans, i si com a nosaltres us agrada i podeu, conèixer en caminades d’escassa dificultat indrets com el que aquí s’explica, o el parc del Molí, o el Mirador de la Creu, o senzillament per badar pels carrers de Moià.
Per nosaltres el matí donaria encara, per extasiar-nos davant les runes de la Poua Vella de la Franquesa – també coneguda com la Catedral del Glaç, per la seva peculiar construcció amb voltes, a la semblança d’algunes esglésies - , per doldre’ns de la brutícia que malgrat l’estació depuradora d’aigües, s’envia encara per les gorges de Castellnou fins a la riera de Marfà , per comprovar com en aquesta Masia de Castellnou es fan obres de restauració i millora, i per intentar localitzar l’inici de la sèquia que alimentava la bassa del molí; en aquesta darrera tasca, la urbanització del polígon i el creixement de les zones asfaltades, ens van fer desistir.
Donàvem compte d’un dinar que no puc sinó qualificar de pantagruèlic, en el que als embotits, pâtés, bacallà esqueixat, amanides , olives, ... macarrons,..., cerveses , aigua, cava, cafè ... s’ha d’afegir la companyia de la Montserrat i la Maria Jesús, que ultra la confecció d’aquest autèntic banquet, havien esmerçat el mati, voltant per Moià , tot i admirant com és encara conciliable, la qualitat de vida que gaudeixen els habitants de la Vila, tot i assolir una població que supera les 4.000 ànimes censades, i que en caps de setmana, festes i vacances, n’arriba a aixoplugar quasi 15.000 !
Ja feu propòsit de venir un dia, oi ?.
Doncs, ràpid, ràpid !!! . Que això dissortadament s’acabarà!
©Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada