Del llibre del R.Dr. Anton Vergés i Mirassó, editat l’any 1871, i reeditat en facsímil l’any 1993 , per l’arxiu d’Història del Castellar del Vallès, amb la col•laboració del Magnífic Ajuntament de la dita Vila, i el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
[Pagina. -174 -] : Es cert que fins a la guerra de la independència, a principis del present sigle se conservà en lo monestir de Sant Llorens del Munt un os d’una costella y que tothom que visitava la santa casa pretenia véurerlo: tothom demanava la costella del drach Quedà desprès retirada de allí y penjada en lo sostre de la entrada de Can Pobla , la qual habentse desprès un dia y cayent sobre las pedras queda partida en tres trossos.Un de estos fragments usurpà un jefe de tropa en la guerra dels set anys; lo altre lo regalà D. Joan Gros y Roca, actual propietari de dita casa, al R. D. Joan Riba, sacerdot amant de antigüetats y que tè lo magnifich museo de objectes de sal en Cardona; lo qual habent oit parlar de la existència de tal os , envia un exprés a dit propietari y ab moltas suplicas li arrancà altre tros; quedant per lo tant sos un fragment de dita costella de un cinch palms de llarch, que es lo que pot encara lo intel•ligent naturalista examinar.Dit D. Joan Gros y Roca assegura que quant era enter lo habia medit en tota la sua curva y feya nou palms de llarch, y que lo habia pesat y lo seu pes era de nou lliuras.D. Francisco Dalmau ha oit assegurar que en lo antiquissim santuari del Puig de la Creu se habia conservat per molts sigles un tros de la espinada, y que servia de sitial ahont podia una persona sentarse comodament.Dit D. Joan Gros me ha assegurat que quan la costella estava entera , col•locant una curva igual al altra part y tenint en consideració lo gruix de la espinada, podia constituiirse una arcada, sota la qual podia quedar lloch per estarhi sentada una persona de elevada estatura.A ser, donchs, de la fiera que se suposa, realment habia de ser mostruosa, y lo sèu ventre y entranyas de una capacitat extraordinaria.
Fins aquí la cita; ara un xic de certesa : L’actual propietari de Can Pobla, Comte de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, títol atorgat, per l’Estat del Vaticà, i reconegut també pel regne d’Espanya, va vendre al voltant dels anys 1970 la muntanya a la Diputación Provincial de Barcelona, i aquesta endega el procés que ens ha portat fins al Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.
L’anàlisi del fragment demostra palesament que ens trobem davant d’un os de balena, aquí doncs surt una pregunta : Com va anar a parar al Monestir de Sant Llorenç del Munt, una costella de balena ?.
Si teniu alguna informació, des d’ara sou pregats de fer-la arribar a amora@moianes.net
Hi han altrament indicis clars que en el període de dominació sarraïna, en aquestes terres de l’alt Vallès, i potser , potser, també a l’altiplà del Moianes , l’elefant era una bèstia habitual en les tasques agrícoles; l’arxiu d’Història del Castellar del Vallès, conserva les restes d’un exemplar trobat per aquests indrets.
Tenim doncs una segona pregunta. Teniu alguna informació que confirmi l’ús d’elefants com animals de carrega i treball al camp en el període de la dominació sarraïna ?. ?.
Si teniu alguna informació, des d’ara sou pregats de fer-la arribar a amora@moianes.net
Amb tot, pujar fins al Monestir de Sant Llorens del Munt, continua sent l’exercici predilecte de molts i molts veïns de Sabadell, Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, i d’altres pobles, Viles i Ciutats.
Esperem que l’especulació bàsicament immobiliària que com un tsunami està assolant el nostre país, respecti aquest indret meravellós , ple d’històries , llegendes i anècdotes.
Amen !
© Antonio Mora Vergés
[Pagina. -174 -] : Es cert que fins a la guerra de la independència, a principis del present sigle se conservà en lo monestir de Sant Llorens del Munt un os d’una costella y que tothom que visitava la santa casa pretenia véurerlo: tothom demanava la costella del drach Quedà desprès retirada de allí y penjada en lo sostre de la entrada de Can Pobla , la qual habentse desprès un dia y cayent sobre las pedras queda partida en tres trossos.Un de estos fragments usurpà un jefe de tropa en la guerra dels set anys; lo altre lo regalà D. Joan Gros y Roca, actual propietari de dita casa, al R. D. Joan Riba, sacerdot amant de antigüetats y que tè lo magnifich museo de objectes de sal en Cardona; lo qual habent oit parlar de la existència de tal os , envia un exprés a dit propietari y ab moltas suplicas li arrancà altre tros; quedant per lo tant sos un fragment de dita costella de un cinch palms de llarch, que es lo que pot encara lo intel•ligent naturalista examinar.Dit D. Joan Gros y Roca assegura que quant era enter lo habia medit en tota la sua curva y feya nou palms de llarch, y que lo habia pesat y lo seu pes era de nou lliuras.D. Francisco Dalmau ha oit assegurar que en lo antiquissim santuari del Puig de la Creu se habia conservat per molts sigles un tros de la espinada, y que servia de sitial ahont podia una persona sentarse comodament.Dit D. Joan Gros me ha assegurat que quan la costella estava entera , col•locant una curva igual al altra part y tenint en consideració lo gruix de la espinada, podia constituiirse una arcada, sota la qual podia quedar lloch per estarhi sentada una persona de elevada estatura.A ser, donchs, de la fiera que se suposa, realment habia de ser mostruosa, y lo sèu ventre y entranyas de una capacitat extraordinaria.
Fins aquí la cita; ara un xic de certesa : L’actual propietari de Can Pobla, Comte de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, títol atorgat, per l’Estat del Vaticà, i reconegut també pel regne d’Espanya, va vendre al voltant dels anys 1970 la muntanya a la Diputación Provincial de Barcelona, i aquesta endega el procés que ens ha portat fins al Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.
L’anàlisi del fragment demostra palesament que ens trobem davant d’un os de balena, aquí doncs surt una pregunta : Com va anar a parar al Monestir de Sant Llorenç del Munt, una costella de balena ?.
Si teniu alguna informació, des d’ara sou pregats de fer-la arribar a amora@moianes.net
Hi han altrament indicis clars que en el període de dominació sarraïna, en aquestes terres de l’alt Vallès, i potser , potser, també a l’altiplà del Moianes , l’elefant era una bèstia habitual en les tasques agrícoles; l’arxiu d’Història del Castellar del Vallès, conserva les restes d’un exemplar trobat per aquests indrets.
Tenim doncs una segona pregunta. Teniu alguna informació que confirmi l’ús d’elefants com animals de carrega i treball al camp en el període de la dominació sarraïna ?. ?.
Si teniu alguna informació, des d’ara sou pregats de fer-la arribar a amora@moianes.net
Amb tot, pujar fins al Monestir de Sant Llorens del Munt, continua sent l’exercici predilecte de molts i molts veïns de Sabadell, Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, i d’altres pobles, Viles i Ciutats.
Esperem que l’especulació bàsicament immobiliària que com un tsunami està assolant el nostre país, respecti aquest indret meravellós , ple d’històries , llegendes i anècdotes.
Amen !
© Antonio Mora Vergés
4 comentaris:
como ya he dicho no se ha hecho nunca , ni hay intencion de hacer, un analisis de la Costella del Drac.
Por tanto las especulaciones de si es de ballena o de lo que sea son especulaciones y nada mas.
Jose de Quadras y Sans (bisnieto del de la foto)
El títol correcte és Comte de Sant Llorenç del Munt atorgat l’any 1.905, cal tenir en compte en aquesta data el català no estava normalitzat.
La venda d'una part de la finca, que comprenia El Monestir de Sant Llorenç del Munt (La Mola) i + - 300Ha es va realitzar pel meu besavi, a principis dels anys 80, i la declaració de parc natural és anterior a l'esmentada compra, per tant no es va vendre la muntanya com vostès diuen, es va vendre un 60% de la finca.
S’ hauria suprimir la referència a l'anàlisi de la costella ja no es va fer mai. Sempre que em pregunten, els dono la mateixa resposta "sabem del que no és, però tampoc volem saber del que és, allò que sigui ho serà sempre ".
Altrament tenim el convenciment que aquesta anàlisi no aportarà res de substancial, i que per tant no val la pena fer-la.
Jose de Quadras y Sans
També, se n'han trobat restes òssies de Deinotherium, un proboscidi (família que inclou els elefants) que va viure per aquests verals, ara fa, entre 16 i 8'7 milions d'anys
És a dir que al que ara és el Vallès, fa milions d'anys, havien viscut animals molt semblants als elefants moderns, dels que coneixem la seva presència perquè s'han conservat els seus ossos fossilitzats
També se n'han trobat restes òssies de mastodont (Gomphotheridae) i de Palaeoloxodon antiquus, un elefant antic, que van pasturar per aquest territori ara fa entre 2,8 milions d'anys i 12.000 anys
...o sigui que no calen moros per ternir-hi ossos d'elefant, tot i que el que millor es conserva fossilitzat són les dents
Publica un comentari a l'entrada