Fèiem un tomb fins a la font,
on comprovava la bona salut del acer negundo http://www.blogger.com/acer%20negundo
camí de la trobada recolliria una de les imatges “ clàssiques “ de Talamanca.
L’alcalde té sempre una agenda molt plena, tocava aquest dissabte exposar l’auto-compostatge, i vaig seguir amb interès les explicacions dels tècnics. Aquesta és una iniciativa que casa perfectament amb els tant denotats conceptes, ecològic i sostenible.
Tindríem posteriorment una conversa molt distesa i agradable, en la que em feina avinent la satisfacció del seu equip de govern, respecte de la nostra tasca de divulgació dels molts encants d’aquesta població en concret, i les Valls del Montcau en general. Ens ofereix el suport tècnic en allò que el puguem necessitar, i molt particularment quan a la correcta designació dels topònims locals.
M’obsequiarà amb un exemplar del llibre “ la darrera victòria de l’exèrcit català, la batalla de Talamanca [1714]. El llibre serà presentat al Casal del Poble, el proper dia 8 d’agost a les 19,00.
Algunes dades d’aquesta població :
El municipi ha tingut sempre com a centre històric el castell de Talamanca i l'església parroquial de Santa Maria, situats ambdós a poca distància i dintre el nucli del poble. El castell de Talamanca és documentat des del 965 i des del segle XII es pot documentar la família dels cavallers Talamanca, que el 1347 adquirí també el castell de Calders i creà així la baronia de Talamanca i de Calders. La mateixa família posseí sempre el castell, si bé per diferents enllaços matrimonials després del 1480 es cognomenà Planella-Talamanca i el 1668 es refongué amb els marquesos de Castellbell. Un d'aquests Talamanca, Berenguer de Talamanca, morí el 1325 i la seva vídua Blanca li erigí una tomba o mausoleu dintre l'església de Santa Maria, que té un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripció funerària entre sis escuts del llinatge, que és un escut amb rombes o losanges, semblant al dels Centelles.
El poble de Talamanca (552 m), a la dreta de la carretera de Terrassa a Navarcles, és llarg i estret. És format per velles cases amb portals adovellats o amb rústiques llindes de pedra amb dates que van del 1621 al 1861, èpoques en què s'edificaren la majoria de cases. L'allargassada població té racons molt bonics i les cases velles han estat restaurades a causa de l'estiueig.
Al juliol del 1991 s'acabaren les obres d'empedrat del carrer del Castell, l'únic del poble que restava sense urbanitzar. L'arranjament es va dur a terme amb pedra natural per tal de conservar el caràcter rústic de l'indret.
Del vell castell de Talamanca, resta una part de torre restaurada i modificada i alguns murs arrapats als penyals de sobre l'edifici del segle XVIII conegut pel castell. Aquest casal fou aixecat pels marquesos de Castellbell, aprofitant murs i finestres antigues després que el primitiu castell fou destruït el 1714 en la guerra de Successió.
L'església parroquial de Santa Maria, situada a poca distància vers ponent del castell, és un edifici del segle XII, de pedra gran i ben tallada, compost d'una nau amb creuer i absis, ornat amb arcuacions sense lesenes i una finestra molt treballada. Tota l'església té sota teulada un fris sostingut per mènsules. Al segle XVIII es va ampliar el creuer de l'església amb les noves capelles del Roser, Sant Joan i Sant Isidre, però la reforma no va fer perdre a aquesta església la seva bonica i severa línia romànica. També és remarcable el seu portal, amb una arquivolta sostinguda per dues columnes amb capitells.
Talamanca, les Valls del Montcau, el Bages,.. Catalunya tota és un autèntic museu a l’aire lliure.
Per “viure” grans experiències us cal un mapa, un equip bàsic [ roba,calçat, un capell , binocles , màquina de retratar,.. ] i sobretot en aquest dies de calor, aigua, molta aigua.
L’horari no ens permet en aquesta ocasió repetir el Camí del Moliner http://www.blogger.com/Camí%20del%20Moliner
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Sempre és convenient apendre dels altres i més tractan-se de toponimia talamanquina.
Publica un comentari a l'entrada